Avui sento la llibertat una mica més aprop

Els que fa ja uns quants anys que militem en aquest partit, i en el meu cas des del 1993 deu n'hi do el que hem viscut. 
Recordo els vols amb helicòpter del llavors Secretari General Àngel Colom arribant a Manlleu i la posterior escisió promoguda per ell i altres ex-companys en la fundació del PI. El posterior congrés de Vilafranca, que consagrava el tàndem Carod-Puigcercós en el lideratge del partit i l'oposició més acèrrima contra la majoria absolutista de CiU al Parlament. Recordo perfectament l'any 2003 la constitució del primer govern d'Esquerres des del 1932 a Catalunya conjuntament amb altres dos partit, o el d'ara amb el govern d'Entesa. El més de mig milió de vots a les eleccions espanyoles del 2004. També la marxa d'ex-companys a Rcat o el lideratge de l'actual president Joan Puigcercós...
Un partit, el nostre singular, viu, emotiu amb una gran càrrega simbòlica, hereva de Macià i Companys. Hereus de la lluita social i nacional ja des de la seva fundació. Esquerra ha estat el partit que més gestos d'afirmació nacional realitzat al nostre país en els últims dos segles.
Per això volia compartir alguna reflexió, després de moltes jornades històriques que ja hem viscut des del govern, com ara la LEC, l'aprovació de la Llei de Consultes Populars, la Llei del Cinema, la Llei de Vagueries, la rebaixa de l'impost de successions, la Llei d'Immigració, la Llei de l'Oficina Antifrau.... Lleis, totes elles, d'un calat molt important i que sense cap mena de dubte fan Estat, ja mai més podrem mirar enrere, tot el que aprovem servirà ja per el futur i només ens quedarà seguir avançant. Aquest govern en només set anys ha fet avançar el país molt més que en 23 de govern conservador. 
Per altra banda, ens arriba la informació, que les enquestes ens dibuixen un descens... paradoxal.
Volia aprofitar, doncs, aquest espai, per reafirmar-me com a militant de base d'ERC i l'orgull que he sentit i sento de formar part de la gent d'esquerra i d'aquest partit històric. Un orgull que volia compartir amb tots vosaltres i alhora agrair-vos la feina sovint dura, i poc agraïda de ser d'un partit que mai ho ha tingut fàcil en cap dels espais on lluitem. La feinada d'haver de defensar i argumentar cada dia la nostra estratègia i la nostra feina arreu, sigui a l'ajuntament o al govern del país.
Avui sento la llibertat una mica més aprop!

Escrit per Lluís Argemí i Vila, militant d'Esquerra Vic.